Proves per al seminari de l'Àngel Jesús Navarro

• Col·legi de Jesús-Maria: situat a Sant Gervasi, respon a la tipologia habitual del “college” com a gran edifici aïllat, enmig d'un jardí. Encara que no falten exemples de col·legis projectats seguint el llenguatge clàssic, el més freqüent és l'aspecte neogòtic, tòpicament identificat amb l'arquitectura religiosa, i aquest edifici és un dels millors exemplars: estructurat al voltant d'un pati, utilitza el maó vist amb algunes aplicacions ornamentals en pedra. El projecte original preveia que la capella es manifestés exteriorment, però va acabar integrada en una de les quatre ales del pati; de totes maneres, continua sent una de les parts més destacades de la construcció: com va fer en altres temples, Sagnier va utilitzar un recurs habitual en l'arquitectura gòtica catalana: el sostre de bigues decorades sostingudes per arcs diafragmàtics que van de banda a banda de la ampla nau; només el presbiteri apareix cobert amb una volta apuntada.

Escriviu 5 papers diferents en els quals estaran escrits aquests 5 edificis modernistes:

-La pedrera

-Parc Güell

-Sagrada familia

-Palau Música Catalana

-Casa Batlló

Cada cop sortirà una persona del grup que agafarà un d'aquests papers i la resta de companys hauran d'esbrinar a través de preguntes tancades (únicament respostes si o no) de quin edifici es tracta. Graveu en vídeo alguna d’aquestes tandes de preguntes i pengeu-lo al blog. Escriviu al blog quin ha estat l’edifici més difícil d’esbrinar i per què.

• Convent del Redemptor: Edifici d'estil modernista neogòtic. Avui serveix l'Aula Magna i Aula Sacra a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona.

Quantes portes d’accés hi ha al recinte? Feu-vos un selfie en cadascuna que trobeu i expliqueu quina finalitat tenia la porta més gran en l’edifici original. Escriviu-lo al blog i pengeu també les fotos.

• Asil per a cecs “Empar de Santa Llúcia”: El CosmoCaixa (o CaixaCosmo) és un museu de ciència de l'Obra Social "la Caixa". Fou inaugurat l'any 2002 després de la remodelació del seu predecessor, el Museu de la Ciència d’Hospitalet de Llobregat, inaugurat el 1972. El CosmoCaixa està situat al carrer de Teodorus Ikevic núm. 47-51, vora la Ronda de Dalt. L'edifici fou originalment un asil per a cecs, obra de Josep Domènech i Estopà de 1904-1909, va ser remodelat i ampliat el 1979-1980 per Jordi Robirosa i Enric Sòria per encabir-hi el Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa". La reforma posterior, obra dels arquitectes Robert Muntaner i Esteve Torrent, per tal de convertir-lo en el CosmoCaixa actual, després de dos anys d'estar tancat, s'inaugurà el 25 de desembre del 2002.

En quants espais es divideix l’actual museu? Expliqueu al blog dos d’aquests espais i feu-vos una foto davant un d’ells. Pengeu-la també al blog.

• Torre Bellesguard:  també coneguda com a casa Figueres, és una casa projectada per Antoni Gaudí i Cornet, i construïda entre1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo. L'edifici, construït amb pedra i maó, té molta més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l'Humà. Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la casa Batlló (1904) tal com també es pot veure a la Pedrera(1906) i al col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici. Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l'obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.

Redacteu un poema de dues o tres estrofes que parli de la Torre Bellesguard i escriviu-lo. Pengeu al bloc una foto del poema i una amb tots els membres del grup recitant-lo. Expliqueu al blog el vostre poema.

• Torre Roviralta: Edifici modernista construït entre 1903 i 1913.

La Casa Roviralta també coneguda com El Frare Blanc és una casa situada a la part alta de Barcelona. Antigament va ser propietat d'una comunitat de frares dominics abans de ser adquirida per l'indià Teodor Roviralta. Es tracta d'una casa unifamiliar. La filosofia arquitectònica de l’arquitecte modernista es plasma perfectament aquí, amb una estructura tradicional que recorda en alguns aspectes l'estil de Puig i Cadafalch però incorporant elements originals especialment la teulada que mostra una estructura fantasiosa. La façana està revocada i pintada en blanc per contrastar amb els marcs de les finestres i balcons de maó vist. El disseny interior es basa més en el realç de l'estructura que en una ornamentació complicada. Lamentablement, la transformació de la casa en un restaurant va imposar alguns canvis en la distribució original, malgrat la qual cosa el bàsic s'ha mantingut.

Com es diu l’arquitecte de la casa? Quins altres  edificis emblemàtics ha creat a Barcelona? Cerqueu tres coincidències entre aquest edifici i altre dels construïts pel mateix arquitecte i apunteu-les al bloc, tot justificant-ho. Feu-vos una foto amb algun element similar entre aquest edifici i altre del mateix arquitecte. Pengeu la foto al blog i expliqueu l’element triat.

• Jardins de La Tamarita: Els jardins de la Tamarita són un dels pocs catalogats com a històrics de Catalunya —només n’hi ha 25— i de Barcelona. A començament del segle XX, l’industrial cotoner Llorenç Mata va comprar part de la finca del Frare Negre a la família Craywinckel. En morir l’any 1911, un nebot de l’industrial, Alfred Mata Julià, va encarregar a Nicolau Maria Rubió i Tudurí l’enjardinament. Va ser un dels primers treballs de Rubió i aquí ja va començar a desenvolupar el seu concepte de “jardí mediterrani”, tot i que també introdueix elements típics del jardí renaixentista com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virgilio Arias. També hi ha diverses fonts de caràcter escultural. A la part de llevant dels jardins hi passava el torrent del Frare Blanc, cosa que Rubió aprofita per fer tot un joc de rampes i escales, amb baranes plenes de testos amb falgueres, que li dóna al jardí un ambient ombrívol i humit. Entre els arbres singulars dels jardins cal destacar el pitòspor arbrori (Pittosporum tobira), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) i un gran roure pènol (Quercus robur), catalogat com a arbre d’interès local.

Des de la sala de graus de l’edifici de La Tamarita podreu veure una font. Aneu a aquell indret i feu-vos una fotografia de tots al voltant. Penseu una breu història sobre la font i representeu-la mitjançant un vídeo d’un minut. Pengeu foto i vídeo al blog!