- Monestir de Valldonzella: El monestir femení cistercenc de Santa Maria de Valdonzella es troba situat al barri de Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona. La comunitat de Valdonzella va ser constituïda l’any 1147 i va ser incorporada al Císter l’any 1237 fins el dia d’avui.
En el monestir de Santa Maria de Valdonzella, dins, a la nau central trobem un arc de creuer amb reforços ornamentals propis del estil modernista. Feu-vos un selfie amb l’arc de creuer a sobre vostre i esbrineu qui és l’arquitecte. Pengeu resposta i foto al blog.
- Convent del Redemptor: Edifici d'estil modernista neogòtic. Avui serveix l'Aula Magna i Aula Sacra a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona.
Com es coneixia antigament el Convent del Redemptor? Feu una foto a algun lloc on trobeu alguna paraula amb aquest nom. Pista: investigueu a la parada d’autobús.
- Torre Bellesguard: també coneguda com a casa Figueres, és una casa projectada per Antoni Gaudí i Cornet, i construïda entre1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo. L'edifici, construït amb pedra i maó, té molta més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l'Humà. Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la casa Batlló (1904) tal com també es pot veure a la Pedrera(1906) i al col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici. Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l'obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.
Les seves formes rectes, poc habituals, en què es van inspirar?
Pengeu al bloc una foto, amb tots els membres del grup, en què surti alguna d’aquestes formes.
- Jardins de La Tamarita: Els jardins de la Tamarita són un dels pocs catalogats com a històrics de Catalunya —només n’hi ha 25— i de Barcelona. A començament del segle XX, l’industrial cotoner Llorenç Mata va comprar part de la finca del Frare Negre a la família Craywinckel. En morir l’any 1911, un nebot de l’industrial, Alfred Mata Julià, va encarregar a Nicolau Maria Rubió i Tudurí l’enjardinament. Va ser un dels primers treballs de Rubió i aquí ja va començar a desenvolupar el seu concepte de “jardí mediterrani”, tot i que també introdueix elements típics del jardí renaixentista com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virgilio Arias. També hi ha diverses fonts de caràcter escultural. A la part de llevant dels jardins hi passava el torrent del Frare Blanc, cosa que Rubió aprofita per fer tot un joc de rampes i escales, amb baranes plenes de testos amb falgueres, que li dóna al jardí un ambient ombrívol i humit. Entre els arbres singulars dels jardins cal destacar el pitòspor arbrori (Pittosporum tobira), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) i un gran roure pènol (Quercus robur), catalogat com a arbre d’interès local.
Busqueu l’arbre més alt del parc i feu-vos una fotografia al costat d’aquest. Identifiqueu quina espècie és i digueu aproximadament quina altura creieu que té.
- Asil per a cecs “Empar de Santa Llúcia”: El CosmoCaixa (o CaixaCosmo) és un museu de ciència de l'Obra Social "la Caixa". Fou inaugurat l'any 2002 després de la remodelació del seu predecessor, el Museu de la Ciència d’Hospitalet de Llobregat, inaugurat el 1972. El CosmoCaixa està situat al carrer de Teodorus Ikevic núm. 47-51, vora la Ronda de Dalt. L'edifici fou originalment un asil per a cecs, obra de Josep Domènech i Estopà de 1904-1909, va ser remodelat i ampliat el 1979-1980 per Jordi Robirosa i Enric Sòria per encabir-hi el Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa". La reforma posterior, obra dels arquitectes Robert Muntaner i Esteve Torrent, per tal de convertir-lo en el CosmoCaixa actual, després de dos anys d'estar tancat, s'inaugurà el 25 de desembre del 2002.
Quin seria el preu d’entrada d’un grup de 12 persones, com som al seminari?
- Col·legi de Jesús-Maria: situat a Sant Gervasi, respon a la tipologia habitual del “college” com a gran edifici aïllat, enmig d'un jardí. Encara que no falten exemples de col·legis projectats seguint el llenguatge clàssic, el més freqüent és l'aspecte neogòtic, tòpicament identificat amb l'arquitectura religiosa, i aquest edifici és un dels millors exemplars: estructurat al voltant d'un pati, utilitza el maó vist amb algunes aplicacions ornamentals en pedra. El projecte original preveia que la capella es manifestés exteriorment, però va acabar integrada en una de les quatre ales del pati; de totes maneres, continua sent una de les parts més destacades de la construcció: com va fer en altres temples, Sagnier va utilitzar un recurs habitual en l'arquitectura gòtica catalana: el sostre de bigues decorades sostingudes per arcs diafragmàtics que van de banda a banda de la ampla nau; només el presbiteri apareix cobert amb una volta apuntada.
La prova consisteix en què tot el grup d’alumnes del seminari ha de representar un pont. Una persona haurà de passar-hi per sota i enganxar-se a l’última persona que està formant el pont (com si fos una cadena). Finalment, tots haureu d’haver passat pel pont fins arribar al primer edifici que trobareu. El pont es construeix des de la porta d’entrada de fora l’escola, i cal construir-lo fins arribar a l’edifici com hem comentat. Podeu demanar que us fagin una foto mentre el feu i pengeu-la al blog!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada