Proves per al Seminari del Josep M. Ballarín

• Monestir de Valldonzella: El monestir femení cistercenc de Santa Maria de Valdonzella es troba situat al barri de Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona. La comunitat de Valdonzella va ser constituïda l’any 1147 i va ser incorporada al Císter l’any 1237 fins el dia d’avui.

La comunitat actual del monestir femení de Santa Maria de Valdonzella està formada per 9 monges que ofereixen serveis d’hostatgeria i duen a terme treballs d’enquadernació. Les germanes volen, en la pràctica de la regla benedictina, escoltar el que diuen les tradicions cistercenques i estar atentes al voler de Déu. Sabríeu trobar on és l’element que reflecteix com es fan anomenar les monges que conviuen al Monestir? Si és així, feu-vos un selfie per corroborar que ho heu trobat!

• Torre Roviralta: Edifici modernista construït entre 1903 i 1913.

La Casa Roviralta també coneguda com El Frare Blanc és una casa situada a la part alta de Barcelona. Antigament va ser propietat d'una comunitat de frares dominics abans de ser adquirida per l'indià Teodor Roviralta. Es tracta d'una casa unifamiliar. La filosofia arquitectònica de l’arquitecte modernista es plasma perfectament aquí, amb una estructura tradicional que recorda en alguns aspectes l'estil de Puig i Cadafalch però incorporant elements originals especialment la teulada que mostra una estructura fantasiosa. La façana està revocada i pintada en blanc per contrastar amb els marcs de les finestres i balcons de maó vist. El disseny interior es basa més en el realç de l'estructura que en una ornamentació complicada. Lamentablement, la transformació de la casa en un restaurant va imposar alguns canvis en la distribució original, malgrat la qual cosa el bàsic s'ha mantingut.

Tot observant la façana de la casa descobriu el seu nom històric i el perquè d’aquest. A sota hi ha una inscripció en llatí, busca el seu significat i anoteu-ho al bloc. Feu-vos una foto davant del rètol.

• Torre Bellesguard:  també coneguda com a casa Figueres, és una casa projectada per Antoni Gaudí i Cornet, i construïda entre1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo. L'edifici, construït amb pedra i maó, té molta més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l'Humà. Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la casa Batlló (1904) tal com també es pot veure a la Pedrera(1906) i al col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici. Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l'obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.

Calculeu el perímetre del recinte de la Torre Bellesguard. Pengeu al blog una foto mentre esteu fent el càlcul i una altra amb el resultat obtingut.

• Jardins de La Tamarita: Els jardins de la Tamarita són un dels pocs catalogats com a històrics de Catalunya —només n’hi ha 25— i de Barcelona. A començament del segle XX, l’industrial cotoner Llorenç Mata va comprar part de la finca del Frare Negre a la família Craywinckel. En morir l’any 1911, un nebot de l’industrial, Alfred Mata Julià, va encarregar a Nicolau Maria Rubió i Tudurí l’enjardinament. Va ser un dels primers treballs de Rubió i aquí ja va començar a desenvolupar el seu concepte de “jardí mediterrani”, tot i que també introdueix elements típics del jardí renaixentista com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virgilio Arias. També hi ha diverses fonts de caràcter escultural. A la part de llevant dels jardins hi passava el torrent del Frare Blanc, cosa que Rubió aprofita per fer tot un joc de rampes i escales, amb baranes plenes de testos amb falgueres, que li dóna al jardí un ambient ombrívol i humit. Entre els arbres singulars dels jardins cal destacar el pitòspor arbrori (Pittosporum tobira), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) i un gran roure pènol (Quercus robur), catalogat com a arbre d’interès local.

Busqueu les 4 escultures de la plaça central. Feu una fotografia i busqueu informació sobre a qui van destinades. Pengeu fotos i comentari al blog.

• Asil per a cecs “Empar de Santa Llúcia”: El CosmoCaixa (o CaixaCosmo) és un museu de ciència de l'Obra Social "la Caixa". Fou inaugurat l'any 2002 després de la remodelació del seu predecessor, el Museu de la Ciència d’Hospitalet de Llobregat, inaugurat el 1972. El CosmoCaixa està situat al carrer de Teodorus Ikevic núm. 47-51, vora la Ronda de Dalt. L'edifici fou originalment un asil per a cecs, obra de Josep Domènech i Estopà de 1904-1909, va ser remodelat i ampliat el 1979-1980 per Jordi Robirosa i Enric Sòria per encabir-hi el Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa". La reforma posterior, obra dels arquitectes Robert Muntaner i Esteve Torrent, per tal de convertir-lo en el CosmoCaixa actual, després de dos anys d'estar tancat, s'inaugurà el 25 de desembre del 2002.

Quantes exposicions hi ha actualment al Cosmocaixa? Feu-vos una foto en el lloc que ho indiqui i pengeu resposta i foto al blog.

• Col·legi de Jesús-Maria: situat a Sant Gervasi, respon a la tipologia habitual del “college” com a gran edifici aïllat, enmig d'un jardí. Encara que no falten exemples de col·legis projectats seguint el llenguatge clàssic, el més freqüent és l'aspecte neogòtic, tòpicament identificat amb l'arquitectura religiosa, i aquest edifici és un dels millors exemplars: estructurat al voltant d'un pati, utilitza el maó vist amb algunes aplicacions ornamentals en pedra. El projecte original preveia que la capella es manifestés exteriorment, però va acabar integrada en una de les quatre ales del pati; de totes maneres, continua sent una de les parts més destacades de la construcció: com va fer en altres temples, Sagnier va utilitzar un recurs habitual en l'arquitectura gòtica catalana: el sostre de bigues decorades sostingudes per arcs diafragmàtics que van de banda a banda de la ampla nau; només el presbiteri apareix cobert amb una volta apuntada.

El seminari s’haurà de dividir en dos grups. Cada grup haurà de fer una foto a l’altre grup dins del pati de l’escola Jesús i Maria tot i simulant que es toca la punta més alta de l’edifici com es veu a la fotografia següent:

Després pengeu-les al blog i expliqueu què és un pinacle.